Introducció
Mirant endavant ja veiem la Penya del Moro.
La garriga és formació arbustiva associada principalment a la brolla calcícola de romaní, llentiscle i estepa blanca. Apareix com a estadis de degradació d’alzinars litoral després d’incendis o estassades. Curiosament aquesta formació prefereix terrenys calcaris, el que indica que les característiques del terreny estan canviant respecte a l’altra banda de la vall on hem començat. Trobem aquests petits reductes aquí, sota el turó de la Coscollera i el turó Rodó.
Els garrics (Quercus coccifera) són com alzinetes petites i les seves fulles persistents i dures, punxen molt. Normalment no supera els 2 m. d’alçada. Els fruits també són petits aglans. La fusta es també molt bon combustible.
En aquestes formacions hi ha un grup d’ocells característic. Són els tallarols. Els més freqüents són el tallarol capnegre (comú), la tallareta cuallarga (difícil) i el tallarol de garriga (a l’estiu).