Introducció
Una altra típica font del parc, on un muret de pedres en mig la llera del torrent, fa la façana de la font. Un broc metàl·lic fa caure l’aigua a la base on per una séquia formada per dues grans lloses de pedra, porta l’aigua al torrent.
No raja gairebé mai. Hem d’esperar estacions o períodes plujosos.
La primera meitat del s. XX va patir molta pressió de gent que venia a passar el dia en un ambient natural. Les anomenaes "fontades".
Com a la major part del bosc de la serra, aquí també es van tallar les alzines del voltant per calefacció. L'azina s'usava per a carbonejar o com a combustible directe: llenya. Fins a l'època era una recurs important que complementava l'activitat agraria d'autosuficiència.
Ho podem constatar en veure les desafortunades plantacions de falses acàcies que s’han fet al seu voltant. Abans, era costum replantar amb acàcies alla on es volia recuperar la vegetació i no era propiament el bosc (on s'hi plantaven pins). A fonts i ambients de torrents també s'hi plantaven pollancres i plàtans d'ombra, tots ells tenien un creixement ràpid i es podia vendre la fusta.