Introducció
Els molins hidràulics eren una peça clau ja a l'època medieval als s XIV-XV fins a arribar a electrificar-se al XIX (no va ser el cas).
Era una manera de recaptar dels senyors feudals, ja que els pagesos havien de pagar per poder fer-lo anar i recollir la farina. Si el molí era important, al costat hi havia la casa del moliner que s'encarregava del seu bon funcionament i manteniment, però aquí no hi havia cap altra edificació.
El 1347 el molí apareix en un document de la catedral de Barcelona, citat com a molí mitjà, el que fa pensar en l'existència d'altres dos molins, propietat de Bonanat Teixidor. El molí va deixar de funcionar aviat i no es va parlar d'ell fins al 1651, amb motiu de l'enterrament a la bassa del molí de tres morts de pesta que després van ser retirats.
Els estudis arqueològics, realitzats en la seva recuperació, determinen que aquest molí no va tenir massa ús. De fet la poca aigua que baixa per la riera provinent de pluges o de les fonts, s'havia d'emmagatzemar a la bassa superior per tal de tenir prou cabal d'aigua per fer la molta.