Introducció
El cim del Montcau, amb els seus 1.056 m d'altitud, és el segon més alt del massís de Sant Llorenç del Munt i de la serra de l'Obac després de la Mola, que en té 1.103 m. El seu nom ve de mont Calb, és a dir, muntanya pelada, mancada de vegetació, tal i com ja era conegut almenys des del s. X. Obert a l'est, al nord i a l'oest, ofereix unes vistes impressionants pràcticament fins als Pirineus. Al sud podem veure com treu el cap el cim de la Mola amb el monestir de Sant Llorenç del Munt. A l'esquerra, treu el cap una bocí de la plana del Vallès, amb Castellar del Vallès en primer terme. Al fons, un tros de serralada litoral. Més cap a l'oest, Sant Llorenç Savall, els cingles de Gallifa i de Bertí i el majestuós Montseny. Virant cap al nord, el Moianès, el Lluçanès, les muntanyes del Prepirineu i els cims del Pirineus cobrint tot el llunyà teló de fons. A l'est, aproximadament, la propera casa de la Mata, la serra de l'Obac i, darrere, tot el massís de Montserrat i la plana del Bages amb Manresa al bell mig. Més cap allà, el Solsonès. Una moderna taula d'orientació ens ajudarà a situar els elements d'aquest dilatat panorama que ens deixarà muts de contemplació.