Introducció
Baixant pel bell mig de la canal del Llor, lloc enclotat sovint entre grans parets de conglomerat, podem anar observant boniques plantetes a les que els agrada aquest ambient ombrívol i fresc, com la falzia de bosc o falguera de cingle, la falzia roja i l'herba pigotera o polipodi, totes elles falgueres molt corrents en aquests ambients. De la que creiem que és interessant parlar, però, és de l'orella d'ós, una petita planta de fulles peludes (d'aquí li ve el nom) que fa unes vistoses flors de color blau morat, sovint formant extenses catifes sobre les roques. Contempleu-la i fotografieu-la però està summament protegida i no es pot arrencar sota cap concepte! Es tracta d'una planta relíquia de l'època del miocè, de fa entre 5 i 25 milions d'anys, quan tots aquests boscos eren una selva subtropical amb temperatures més temperades i força pluja, amb una vegetació molt semblant a la que actualment trobaríem a les Canàries. Al final de l'era terciària, fa entre 2 i 5 milions d'anys, les pluges es van fer més escasses i les temperatures van canviar a la baixa, de manera que la vegetació subtropical va anar desapareixent. Més enllà, d'aquella època en queda l'orella d'ós, que ha sobreviscut arrecerant-se a les roques encarades cap al nord d'aquestes encaixades i humides canals.