Introducció
Durant el segle XIX, Sant Llorenç Savall va ser un municipi eminentment agrari on la vinya era, amb diferència, el cultiu preponderant. Cap a l'any 1862, la vinya ocupava un impressionant 72% de la superfície cultivada del terme.
L'antiga fesomia de la vall: Per poder plantar tants ceps en un relleu abrupte i muntanyós com el de la Vall d'Horta, els pagesos van haver de fer un esforç titànic de desforestació, construint feixes i terrasses amb murs de pedra seca als vessants de les muntanyes. A les parts planes, vora la riera, es feien cereals i conreus d'horta.
Tot i que alguns propietaris van intentar replantar amb peus americans (com el mas de Les Oliveres), la crisi econòmica, l'aparició de la indústria tèxtil als pobles de la comarca i el despoblament rural van fer que el conreu de la vinya s'abandonés de manera gairebé definitiva. Els boscos de pins i alzines van anar recuperant el terreny perdut fins a dia d'avui.
Les barraques es troben escampades pels antics solells. Fetes completament de pedra seca (blocs de conglomerat característics de la zona), servien per aixoplugar els pagesos, guardar les eines i protegir-se de les inclemències del temps.
Encara avui, passejant per la vall, es poden trobar restes d'antigues feixes, amuntegaments de pedres de quan es netejaven els camps (clapers) i cups excavats o integrats a les masies històriques de la vall (com La Muntada, Can Brossa, El Romeu o La Roca)
A La Muntada, (finca propietat de la Diputació de Barcelona) s'ha engegat el projecte "5 Quarteres" (en honor als famosos versos del poeta Joan Oliver, Pere Quart, la família del qual era propietària de la veïna masia modernista del Marquet de les Roques), s'han recuperat unes 3,7 hectàrees de vinya.
- Varietats locals recuperades: S'ha apostat per conrear cinc varietats autòctones adaptades al terreny: picapoll, sumoll, samsó, ull de llebre i garnatxa blanca.
- Viticultura de muntanya: Les vinyes estan situades a uns 540 metres d'altitud. Aquest microclima de muntanya, protegit pel massís de Sant Llorenç, afavoreix una maduració lenta del raïm i dona com a resultat uns vins amb una marcada personalitat de territori.