Introducció
Des del mirador de la Fou podem fer-nos una idea molt precisa de la zona de la Fou de Tous, amb el saltant i el profund sot allargassat aigües avall que ha anat produint l’erosió de la roca calcària de la zona. És un indret excepcional, tant paisatgísticament com per la biodiversitat que és capaç d’albergar. I, generalment, en llocs excepcionals les llegendes estan a sobre la taula, com la que de la Cérvola Blanca, associada a l’indret. Explica al cas d’una cérvola blanca que sempre es feia esquiva per molt que provessin de caçar-la. La noia dels senyors del castell de Tous, amb molts pretendents, un dia s’ofereix com a muller a qui li porti la cérvola viva o morta. Un dels joves que ho prova amb més determinació es troba amb un pastor a la balma avui coneguda com la cova del Diable que li diu que, si vol la cérvola, ell l’ajudaria a aconseguir-la a canvi de la seva ànima. El noi, foll d’amor, accepta el tracte. I el pastor li diu que torni aquella mitjanit en punt al mateix indret i que veurà passar la cérvola pel davant, de manera que només caldrà disparar-li. Així ho fa, però només la pot ferir. I seguint el rastre de la sang que la cérvola va deixant fent-se escàpol, acaba descobrint un indret meravellós on l’aigua cau d’un saltant formant un estany d’aigües profundes. A la riba d’aquest, hi ha la noia de Tous guarint la ferida de la cérvola. El noi, al veure-la, li demana si ha complert la seva proesa i ella li respon que sí, que serà la seva muller, però no en aquest món. I immediatament les aigües de l’estany se’ls enduu ben engolits cap a les seves profunditats, cérvola inclosa, sense saber-se’n mai més res.