Introducció
La serra de Bellmunt té una direcció est–oest i representa el primer contrafort pirinenc en la secció de la vall del Ter.
Bellmunt té unes formes característiques i uns contorns molt definits que el fan destacar entre les altres muntanyes veïnes. S'alça considerablement entre les depressions dels rius Ter i Ges i el seu perfil és clarament distingible gràcies a la silueta blanca del santuari de Bellmunt, situat a la cresta més elevada de la carena.
Geològicament parlant Bellmunt és un anticlinal combinat amb altres estructures menors com diàclasis i falles. Des del cim es gaudeix d'una vista excel·lent que inclou bona part del Pirineu oriental (Ripollès i regió del Puigmal) i del seu avantpaís (plana de Vic).