Introducció
Fixeu-vos que moltes de les alzines que trobem al nostre voltant presenten dos o més peus que neixen d’una mateixa soca. Aquest fet ens indica que, en algun moment, el tronc principal va ser tallat. Com a resposta, l’alzina va desenvolupar diversos rebrots que creixien amb més rapidesa i que s’anaven tallant de manera alternada per al seu aprofitament, ja fos com a llenya o per a la producció de carbó vegetal.
El carboneig era l’activitat destinada a convertir la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta. Aquest procés comprenia diverses etapes: la tallada i recollida de la llenya, la construcció de la carbonera, l’encesa, la cuita, la retirada del carbó i, finalment, el desembosc o transport del producte.
La durada del procés de carbonització variava segons les dimensions de la carbonera: les més petites podien estar llestes en aproximadament una setmana, mentre que les més grans requerien fins a dos mesos. Un mateix carboner podia arribar a gestionar set o vuit carboneres simultàniament.