Introducció
Aquest bonic camí és el més proper que estarem del bosc de roures que es fa allà on no arriba prou humitat pel bosc de ribera.
La influència de la roureda arriba fins aquí a causa del relleu. Ens trobem a les obagues dels Clots de Castellet. Aquest terreny pendent i obac, és poc profitós per conrear i per això el bosc encarà es manté.
Caminem entre una gradació d'arbres que van del riu a la muntanya. Els verns sempre a tocar d'aigua; seguits d'oms, freixes i avellaners una mica més allunyats; esquitxats de roures, trèmols, blades i aurons blancs, tots ells propis de les rouredes dels vessants obacs.
Al sotabosc, les heures, el sanguinyol, l'arç blanc i el poc abundant evònim són els més evidents.
Les rouredes de roure martinenc no han estat uns boscos massa interessants econòmicament i moltes es van tallar per aconseguir camps de conreu o per plantar-hi altres arbres com el pi roig.