Introducció
Entre aquest alzinar esclarissat i de capçades poc desenvolupades (potser per un incendi), veiem bonics exemplars de pi pinyer amb l’escorça d’escames grans i vermelles, i la seva capçada en forma de para-sol.
Aquests arbres eren apreciats tant per la seva fusta com pel preuat fruit, els pinyons. Les colles de pinyonaires eren els responsables de la seva recol·lecció i formava part de l’economia rural de la zona. Es plantaven a les parts baixes, a clarianes de l’alzinar o bé en clapes senceres de bosc on l’alzinar havia estat sobreexplotat.
Al sotabosc hi ha molts rebrots d’alzina, estepa negra i una planta exòtica invasora: el raïm de moro.
Si hi passeu a primera o última hora del dia i no feu massa soroll, podeu sentir els ocells típics d’aquests espais: el raspinell pujant pels troncs tot cercant insectes; les mallerengues amunt i avall per les capçades; el pit-roig i la merla per terra, i amb paciència molts d’altres.