Introducció
Per fer anar un molí, calia energia per moure la roda de moldre. En aquests molins l'energia s'obté de la força de l'aigua. L'aigua s'ha de fer saltar d'un punt elevat i amb la força del salt s'obté energia per moure un rodet que està fixat a la mola per un eix.
Es feia necessari doncs un pis inferior on situar aquesta mecànica per obtenir energia de l'aigua i, un pis superior o a peu pla on moldre. Per això sovint els molins aprofitaven el relleu del terreny que afavorís a la construcció d'aquests dos pisos tenint present que la planta inferior havia de permetre la canalització i sortida de l'aigua de nou cap al riu.
Per aconseguir el salt i que hi hagués un volum d'aigua suficient per a moldre sense parar, calia portar l'aigua del riu i acumular-la en una bassa.
Com que no hi havia bombes, l'aigua del riu s'havia de portar pel pendent natural del terreny i per això, la captació es feia uns centenars de metres aigües amunt del molí (tot depenia del pendent del reu; si el molí estava prop un salt natural d'aigua, la captació es podia fer allà mateix). De la captació, mitjançant un canal, es conduïa l'aigua a la bassa.
Aquesta captació es feia a partir d'una resclosa que aturava l'aigua del riu fent pujar el nivell i derivant-lo cap al canal o rec. La del Molí Xic, la trobareu just davant del Molí de Sors. (foto). El rec s'ha omplert de terra i ja no és visible.