Introducció
Aquesta és una de les característiques geològiques més visibles de la contrada: els turons de margues blaves, marcadament erosionats per les pluges. Pocs paisatges a Catalunya ens mostren les margues grises tan al descobert, i amb una combinació paisatgística tan original.
Els turons i terraplens de la plana osonenca i zones d'influència són fruit d'uns processos erosius que han deixat al descobert la pedra grisa, encaixonats enmig dels espais agraris.
En ells hi podem trobar vestigis de la vida de fa uns 45 milions d'anys, quan això era un hàbitat marí i al fons del mar sedimentaven aquests llims lleugerament carbonatats (margues). Si busquem amb molta paciència, podríem trobar dents de taurons.
En aquests indrets hi ha vegetació pròpia dels espais secs i fins i tot àrids. La jonceda, amb la jonça (Aphyllanthes monspeliensis) com a espècie emblemàtica, és la comunitat vegetal més representativa d'aquest indret.
La part superior, és terra bruna aportada pels rius després que el mar interior desaparegués.