Introducció
Som a l'obaga de la Serra de Puig de Sants. Així ho manifesta la vegetació força diferent a la del solell per on baixarem aviat.
Al costat esquerre del camí, els marfulls (Viburnum tinus) no ens deixen veure la vall. Arbust alt, de fulla sencera i persistent, amb bonica floració hivernal de color blanc.
Els roures joves ens indiquen quin era el bosc original als racons obacs i frescals, abans el pi blanc no ho envaís tot.
A la banda dreta, puntualment, apareix un arbust o arbre petit: el cirerer d'arboç (Arbutus unedo)
El nom llatí de l'espècie, unedo, significa "menjar només un", i ja ens recorda la fama que tenen els seus fruits de provocar borratxera i mal de cap, ja que els seus fruits ben madurs contenen certa quantitat d'alcohol.
Destaquem entre les moltes utilitats d'aquest arbust la gran qualitat del carbó produït de les seves arrels, molt apreciat per la forja.
El cirerer d'arboç, també conegut com a arboç o arbocer, té molta facilitat per rebrotar després dels incendis o tales.
Es tracta d'un arbre molt vinculat a la mitologia i considerat un arbre protector. Els berbers el planten a les portes de les cases per espantar mals i dimonis, i en alguns països islàmics pengen la roba dels malalts amb la intenció de traspassar-li les malalties.