Introducció
Som a tocar del mas de Can Sellarés i potser aquí hi havia estat emplaçada l'era per batre el blat.
Grans vistes cap al sud amb el cim del Montcau al Parc de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, la roca aïllada coneguda com el Paller de tot l'any, fins a Montserrat.
Es fa evident la gran massa forestal de les Valls del Montcau que tenim davant i no deixem de pensar en l'incendi que hi ha hagut al Pont de Vilomara l'estiu del 2022.
Arran de l'abandó de la vinya per causa de la fil·loxera a finals del x. XIX i de l'activitat agrícola al llarg del s. XX s'ha produït un canvi de paisatge afavorint que la pineda secundària (no original) de pi blanc, ocupi grans extensions.
Aquest pi s'ha escampat amb molta rapidesa a causa de l'eficaç dispersió de les llavors (afavorida encara més pels incendis), al seu ràpid creixement i a la poca exigència per la qualitat del sòl.
Com veurem més endavant, és un bosc transitori perquè a sota seu si desenvolupa una comunitat arbustiva que impossibilita la seva regeneració, a no ser que hi hagi un altre incendi. En cas de ser així, tornaríem a començar.