Introducció
L'església de Sant Andreu del Castell:
Església romànica del s. XI. sobre fonaments d'una antiga església del 889. Algunes parts daten del segle XII mentre que el campanar i el creuer són barrocs. Al seu interior (a l'actual presbiteri i a les capelles laterals), hi ha tombes antropomorfes del s. X excavades a la roca.
Es pot veure el procés de transformació que ha sofert des de la seva construcció, del preromànic al barroc. Decoració exterior amb arcuacions llombardes. Capella nord amb volta de canó apuntada del s. XIV, capella gòtica a la banda sud del s. XV amb volta de creueria i decoració escultòrica de les quatre mènsules que suporten l'arc de mig punt.
La torre major del castell o torre dels Moros, del s. IX-X, l'únic que es conserva del Castell, és una torre de guaita de secció quadrada coberta amb volta de canó. Antigament era protegida per murs de defensa. Es troba separada de la resta del pla per un fossat artificial.
Té interès arquitectònic perquè és un bon exemple de construcció per encofrat, amb pedres de la zona lligades amb morter de calç. No està clar si és d'origen romà o medieval, essent aquest últim el més probable.
Jugueu a identificar els relleus muntanyosos dels Pirineus al nord, les Guilleries a l'est i el Tagamanent al sud.