Introducció
Tant a la riera de Vallmanya, que és en la que ens trobem, com en els altres cursos intermitents d'aigua de la ruta podrem veure l'aloc (Vitex agnus-castus).
L'aloc és un arbust o arbret caducifoli, que per tant serà difícil de detectar a l'hivern, i és molt típic de les rieres del Maresme. El distingirem d'altres espècies de ribera per les seves fulles palmades, el que vol dir que tenen forma de mà; per les tiges quadrangulars i, si venim a l'estiu, per les seves inflorescències piramidals d'un color morat, blavós o violaci als extrems de les tiges.
És una espècie que habita rieres, torrents i rambles amb sòls sorrencs amb el nivell freàtic elevat. A Catalunya és més freqüent a la meitat nord de la costa, en cursos d'aigua propers al litoral.
L'aloc ha estat des de ben antic una espècie amb molts usos: l'epítet "agnus-castus" fa referència a les seves propietats antiafrodisíaques, també s'utilitza per tractar trastorns menstruals i de lactància, així com per l'insomni, taquicàrdies i palpitacions entre d'altres. Les seves tiges eren molt emprades en cistelleria, i també per foragitar els paràsits dels colomers i galliners.
Aquest arbret ha patit una forta regressió a causa del canvi d'usos del sòl de les riberes que ocupava, sigui per conreus, indústries o urbanitzacions i alhora això ha provocat l'expansió de la canya (Arundo donax) entre altres invasores que la desplacen. Per aquest motiu a principis de segle es va engegar el "Projecte d'estudi i conservació dels alocars del Maresme" promogut pel CATAM (Centre d'Acció Territorial i Ambiental del Maresme) i la Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró.