Introducció
Just en aquest punt podem observar algun niu d’oreneta, sobretot sota el ràfecs de teulades i racons, sempre a recer de la pluja.
Els nius d’oreneta són fets de fang, construïts pacientment durant uns quants dies a base de boletes fangoses relligades amb brins d’herba, sempre que tinguin un indret certament a prop per poder-se proveir de la matèria principal. Solen ser esfèrics, totalment tancats, amb una obertura de pocs centímetres a la part superior, únics respecte els de cap altra espècie. Els de l'oreneta vulgar (foto) i el roquerol són més oberts de dalt, mentre que el de l'oreneta cua-rogenca té un allargat canal d'entrada. Són aprofitats any rere any, quan tornen a la primavera, fins que les condicions canvien i torna a cercar un nou emplaçament. Abans d’acabar l’estiu, ja marxen cap al continent africà fins l’any vinent.
Les orenetes mantenen a ratlla la proliferació de mosquits i altres insectes, dels que s’alimenten profusament. És una espècie protegida principalment, doncs, per la seva capacitat reguladora de plagues.
Antigament es creia que tenir nius d’orenetes a casa era un senyal de bona sort i prosperitat i eren molt respectades. Actualment molta gent insensible destrueix els nius perquè no embrutin. Les proliferació de poblacions d'oreneta són un bon indicador de la sensibilitat ambiental de les persones dels pobles i ciutats on construeix els nius i de certa qualitat de l’aire.