Introducció
Les suredes són pròpies d'aquests terrenys silícics, sorrencs, de clima temperat i relativament plujosos. Quan coexisteixen amb alzinars, aquests últims es desplacen als terrenys més ombrívols i humits.
Les espècies que acompanyen les alzines sureres són semblants a les de l'alzinar litoral, amb presència, però, de brucs, ginestons i estepes allà on el sotabosc ha estat alterat.
Els arbres d'aquestes suredes, les alzines sureres (Quercus suber), són petits, sovint amb més d'un tronc. La manca d'arbres madurs s'explica per la forta explotació del bosc que es va fer en temps passats per obtenir-ne carbó.
Cada 9 anys, al començament de l'estiu es fa la pela del suro. Però només es pelen els arbres de major diàmetre, ja que són els únics que, un cop pelats, regeneren l'escorça extreta. Crida l'atenció el tronc llis i de color vermell fosc que els queda després de la pela. Pel que fa a les pannes o planxes de suro, un cop extretes de l'arbre se'ls aplica tot un seguit d'operacions artesanals fins a tenir el material a punt per obtenir-ne els taps de suro.