Introducció
Aquí es trobava el centenari roure de l’Ermita, que va créixer ràpid per l’aigua que corre a sota seu i va a parar al safareig dels horts de sota, antic testimoni de l’agricultura a les zones planes i fèrtils del poble.
La capella ja és anomenada al 904. Al 1508 es cita com a capella eremítica, tot i que no se'n té cap constància que hi visques cap ermità. Es feien, ja en temps pretèrits, actes i celebracions i, més recentmen, l'aplec.
Va solapar-se en el temps amb l'antiga església de Sant Mateu a Can Julià, lloc de culte oficial (aixecada el 1230). Aquesta va ser enrunada al 1804 quan es va construir l'església de Sant Mateu que avui veiem. Al 1850 Sant Mateu va passar a ser parròquia i la capella de Sant Silvestre esdevé pública i quedà dins l’heretat de Can Bogunyà.