Introducció
Fins ara, el sotabosc del pi blanc, és dominat per dos espècies força diferents. Per una banda tenim el bruc boal, arbust d’aspecte fràgil per les fines fulles i port desgavellat i alt (fins a 3 m). Floreix abundantment en en flors blanques o lleugerament rosades a la primavera. Es fa a terrenys àcids.
L'altre arbust, que ha pres el protagonisme després de l'incendi, és el carritx, o carços, com en diuen aquí. És una graminia que pel seu aspsecte es pot confondre amb l'ornamental cortaderia o herba de la Pampa, molt més gran, invasora a zones humides. Les seves fulles llargues i arquejades, que surten d’una tofa central, tallen si les estirem. Floreix amb una panícula emplumallada central que pot assolir els 2 m d’alçada. Aquesta planta troba a les nostres muntanyes el seu límit septentrional de distribució.