Introducció
Quina diferència entre el bosc d'abans i aquest on som ara, oi?
En aquest espai la vegetació climàcica (l'òptima) hauria de ser un alzinar litoral. Les pertorbacions naturals o antròpiques fan que això sigui gairebé impossible d'aconseguir.
El munt de pinets que heu vist abans, amb els anys i una bona gestió, s'aniran transformant en el bosc de pi blanc madur que teniu pel voltant.
De fet, tota la vall, abans de l'incendi del 1995 era així. No faltava gaire per assolir que, de nou, les alzines i algun roure, agafessin el protagonisme i domini del paisatge que pertocaria. Però com dèiem, una pertorbació va fer retrocedir aquest procés de successió molts i molts anys enrere i s'ha de tornar a començar.
Abans de l'incendi, però, n'hi va haver una encara més intensa que afectà, no la Vall d'Arús sinó tota Vallirana, i va ser la desforestació intencionada per obtenir terres per plantar vinya.
Amb l'abandonament de la vinya, es va plantar aquest pi blanc de ràpid creixement en algunes clapes per assolir rendiment econòmic alternatiu amb la venda de fusta. Amb el temps aquestes clapes han acabat envaint tot el paisatge.
El sotabosc de càrritx, romaní i estepes dels primers estadis, ara és substituït per aladerns, marfulls, brucs i cirerers d'arboç, resultat d'un pas més en el procés de successió cap a alzinar litoral.