Introducció
Si us animeu i feu la ruta de Vallirana: Itinerari de la Pedra seca de Can Rovira, quan arribeu a la barraca de Cal Mensió, veureu una cisterna de recollida d'aigua i un safareig per preparar el sulfat de coure, com tractament fúngic preventiu per tractar els ceps contra el míldiu. Encara podeu veure el color blau-verd tenyint la paret del safareig. El sulfat de coure es preparava barrejant-lo amb calç apagada, barreja anomenada el brou bordelès. Podreu veure el recipient on es preparava la calç apagada.
La foto petita és el forn de calç de la Vall d'Arús, que podeu veure a la ruta de Vallirana: Ascensió al Puig Vicenç. Var ser l'últim on es va fer un assaig de cocció per l'agrupació de caçadors del poble. En aquest forn hi ha un espai on es guardaven els terrossos i a la façana es veuen els forats que sostenien el porxo per ombrejar la porta.
A foto gran es una pica per desfer els terrossos de calç viva que feien servir al poble de Tarrés, comarca de les Garrigues, Lleida. Aquesta pica sembla que es trobava en algunes cases. Certament en aquella època l'ús de la calç tenia més demanda que no pas ara.
font:Tarrés al dia
