Introducció
Tot i que d’entrada ens semblarà que el pi aclapara la taca forestal d’aquests vessants, la vegetació diguem-ne potencial de l’indret són les alzines, (a la frontera de la distribució entre aquesta i la carrasca, el tipus d’alzina més continental), els garrics, i els roures de fulla petita i altres varietats hibridades, ja que els roures són una espècie que té molta tendència a barrejar-se formant exemplars que dificulten la seva classificació. No abunda tant com el pi donada la incentivació en el passat d’aquest com a arbre de creixement més ràpid i rendible en l’explotació forestal. De roures, n’hem anat veient esquitxades aquí i allà, però just per on passem ara, el bosquet que ens queda a la dreta, conforma una petita roureda en un breu espai segurament no aprofitat per carbonejar o obtenir llenya per escalfar.
El roure de fulla petita és una varietat de l’espècie dels roures adaptada als climes secs i continentals, de temperatures més extremes que el litoral i prelitoral. La fulla, petita i lleugerament punxeguda, és una clara adaptació de l’arbre a aquestes circumstàncies climàtiques. A la tardor pren tonalitats grogues, ocres i marrons aguantant a l’arbre gairebé tot l’hivern. És quan surten les fulles noves que aquestes cauen encatifant tot l’entorn immediat.