Introducció
La font de l'Arç aprofita algunes torrenteres provinents de les collades del Picamill i del Cubell. Generalment, pel rec de la font del Sofre o de la Masó baixa molt poca aigua i només en èpoques de pluges baixa en abundància, de manera que, finalment, l'aigua sobreïx per la font.
La font es troba al vessant d'una muntanya orientada al solell i amb una vegetació composta de pinassa i roures, amb un sotabosc de boixos i garrigars. Trobareu arços a la llera del torrent, que gairebé sempre és sec. Per saber si aquest arç és un auró blanc o una blada només heu de mirar els fruits: si les ales fan un angle de 180º és un auró blanc (Acer campestre) i si, en canvi, les dues ales fan un angle petit, és una blada (Acer opalus). Tant uns com els altres ofereixen unes precioses notes de color a la tardor que destaquen entre el verd dominant dels pins i les alzines.
El 1927, l'empresari Teodor Miralles va decidir canalitzar l'aigua i fer-la arribar al nucli urbà de Vilada. Segons els tècnics, l'aigua era -i és- de molt bona qualitat. Miralles, per a la seva conducció, va utilitzar tubs d'aire comprimit que ell mateix, com a contractista, havia fet servir en la construcció del Canal d'Urgell. Des de llavors, l'aigua de la font de l'Arç ha estat un dels punts principals d'abastament d'aigua de la població.