Introducció
El molí Boixader, també conegut com a molí de Baix, és un tradicional casal moliner de planta rectangular, encara que modernament s'hi afegí un altre cos. Aquest afegit sembla ser fet amb motiu d'un engrandiment de l'obrador. El cos principal també sembla ser una ampliació del primitiu molí medieval. Es tracta d'un edifici de dues plantes, amb una estructura clàssica i una coberta a doble vessant. No presenta elements massa interessants, tret d'una doble balconada, entre el primer i el segon pis, separats aquests dos balcons per una gran biga de fusta, a més de les arcades acabades en volta a la planta baixa.
La resclosa i la bassa han estat cobertes de terra i no es veuen. El mur de formigó ha evitat l'entrada d'aigua als baixos del casal en crescudes del cabal.
El molí és esmentat per primera vegada el 1295, cosa que fa suposar una existència més antiga. El 1766 es trobava en mans de Francesc Boixader i, segons la documentació cadastral, feia una contribució de 300 rals, molt més que la resta de molins de la parròquia. Això fa pensar que era el que treballava més i el que tenia més bona infraestructura. S'hi va moldre fins ben entrat el segle XX. Després d'aturar la seva activitat i un cop acabada la Guerra Civil (1936-1939), tornà a moldre alguns anys més.