Introducció
La façana nord de l’edifici és la Casa de la Vila, on hem començat. Els jardins ocupen una superfície de poc més de 3.000 m2. L’origen es remunta a finals del segle XIX, quan la família Magdalena Modolell, aleshores propietària de la finca, decideix crear aquest jardí i estany d’inspiració romàntica. Alhora, s’ornamenta amb la gàbia dels ocells i diverses espècies d’arbres exòtics. Destaquen, d'una banda, la xicranda monumental amb floració blau violeta, i, d'una altra, les palmeres Washingtònia centenàries, de les més altes que hi ha al municipi.
L'antic llac es va dessecar l'any 1920 ja que l'espai es va convertir en pati de l'escola pública graduada amb seu a la mateixa Casa de la Vila, fins els anys 1958-1960. Tot i això, va romandre un servei de llar d'infants fins inicis de la dècada dels anys 1970.
La Torre del Baró, també anomenada Torre d’en Viala, és una fortificació medieval. Els arqueòlegs han trobat sota terra restes d’èpoques molt antigues i el més important, la base de l’edificació del segle X.
La fortificació majoritària més important que avui es veu és gòtica: del segle XIV (1350-1387), amb diversos antecedents des del segle X i reformes posteriors.
Va ser residència dels senyors de la vila, els Burguès. Als seus murs amb façanes planes s’obren espitlleres, matacans i coronaments de merlets per defensar-se de l’atac dels enemics, però també hi ha delicats detalls decoratius, com la preciosa rosa gavarrera en relleu, que ornamenta una de les finestres més petites de la façana principal. Com a la Torre-roja, les parets de fora estan fetes de pedra vermella que, per aquí, es diu pedra de l’Eramprunyà.
Consisteix en un edifici compacte de planta quadrada lleugerament trapezoidal enclavat en el cor del nucli històric de Viladecans. Avui és seu de dependències municipals, espai per a exposicions i oficines.
L'ajuntament va adquirir l'edifici l'any 1970, Des de 1920-30 i fins aleshores esdevingué un immoble on van viure famílies.