Introducció
El Castell de Sant Llorenç, declarat bé cultural d’interès nacional, va ser en primer lloc castell termenat i més endavant monestir. Documentat per primera vegada l’any 884, a principis de segle XI fou suplantat pel Castell de Meda, convertint-se llavors en residència de canonges agustinians.
És probable que el monestir aprofités els murs i estructures defensives de la canònica, les muralles i torres.
El castell durant molts anys es va destinar a la producció agrària, fins que a la segona meitat del segle XX el conjunt va ser reconstruït aprofitant les restes del castell i el monestir.
Sense imagtes per mostrar.