Introducció
A la castanyeda de Fogueres, a Vilanova de Sau, se'n conserven alguns peus centenaris.
Antigament, algunes rouredes es van substituir per castanyers, arbres de creixement ràpid introduïts pels romans. Avui en dia, diferents factors fan que la seva presència vagi en descens.
El tipus d'explotació practicada sobre els castanyers ha anat variant al llarg dels anys en funció de les necessitats del moment. Antigament, l'objectiu era aconseguir arbres grans, d'on s'obtenia fusta per a mobles, a més de recollir-ne les castanyes. Posteriorment, calien diàmetres més petits per fer les diferents parts de les bótes de vi; es tallava el tronc principal i s'aprofitaven els rebrots (rectes i sense nusos) en períodes de tala de cinc anys. El bosc de rebrot era la perxada. En canvi, actualment es tallen al cap de 10 anys per obtenir pals per biguetes o tanques.
Sembla que la malaltia tan greu del xancre (fong) que han patit aquests castanyers en els darrers temps, s'està controlant amb una espècie de vacunació (se'ls introdueixen fongs infectats d'aquest virus, de manera que s'aconsegueix que l'atac real de xancre no sigui tan agressiu i l'arbre es pugui preparar per a una futura defensa).