Introducció
En aquest vessant obac del bosc de Céllecs, a tocar del torrent del mateix nom, la boscúria és més aviat mixta, formada per pins blancs i pinyers, amb abundància de joves alzines, capaces de créixer a l'ombra dels pins. Aquesta circumstància denota que l’alzina, perseverant, està recuperant a poc a poc el seu espai original.
Brucs arboris, aladerns i arboços són els arbusts que hi podem veure. L’arboç, molt conegut sobretot per l’abundància del seu fruit, les cireretes d’arboç o de pastor, que maduren amb el seu vermell intens a finals de tardor i principis d’hivern. És un fruit esfèric i rugós, que passa del verd a l’ataronjat i, finalment, al vermell intens. Per dins és carnós i groguenc. Tot i que és comestible, cal menjar-ne amb moderació, ja que en certes quantitats poden provocar mareig i mal de cap per la certa quantitat d’etanol que contenen. Generalment, se’n fan gelees i confitures.
L’arboç, com que en realitat és un arbre, si té espai pot créixer de forma considerable. Tractant-se d’una espècie típica de sotabosc, però, generalment presenta un port arbustiu.