Introducció
Tot i que el cultiu de l’avellaner és documentat a Catalunya almenys des de fa més de 600 anys, l’extensió va créixer significativament sobretot d’ençà de la destrucció i la substitució parcial de la vinya a causa de la fil·loxera a finals del segle XIX.
L'avellaner creix de forma natural als boscos de ribera, als fons de vall i a les rouredes de muntanya.
Es tracta d’un arbust que rebrota molt de soca, amb troncs rectes que serveixen per fer bastons (tendre o remullat, s'ha de lligar a un pilar i deixar-lo uns mesos). La collita de l’avellana és a finals d'octubre, quan les avellanes són madures.
El seu fruit s'aprofita en rebosteria, per a xocolates i com a fruit sec. Trobem en el seu oli interessants aplicacions per a l'alimentació i per a la indústria de pintures i lubricants. Les seves branques llargues i flexibles es fan servir per a la confecció de cistells, i les més gruixudes per als cèrcols dels barrils. En medicina s'han utilitzat l'escorça i les fulles com a astringent, per detenir les diarrees, les hemorràgies i per augmentar la tensió sanguínia.