Introducció
Els arbres i arbusts d'aquest bosc es caracteritzen per què poden viure en terrenys negats on l'aigua fa fora l'oxigen del sòl, tan necessari per a les arrels de les plantes; per la seva flexibilitat que evita que es trenquin en cas de riuades, i per la capacitat de rebrotar de soca, que assegura la persistència de la planta encara que aquesta es trenqui.
La principal funció d'aquests boscos és la de servir de corredor biològic pel moviment dels animals, zona de cria, repòs i aliment de fauna. També asseguren l'estabilitat de la llera del riu protegint-ne els marges de la força erosiva de l'aigua, protegeixen les zones properes de les riuades i absorbeixen els nutrients de l'aigua depurant-la.
Com dèiem abans, aquests boscos cada cop són més estrets perquè les planes fluvials on creixien s'han transformat en camps de conreu.
Aquí trobarem els verns a la llera, juntament amb algun gran salze blanc i salzes arbustius (sargues).
Una mica més enretirats ja apareixen els freixes, avellaners, oms i aquests arbres de la vora del camí: els erables.(foto) Són un tipus d'acer, en concret el platanoides. Fixeu-vos en les fulles que s'assemblen força a les del plàtan d'ombra.
Sabíeu que les fulles de l'erable, quan són joves es poden consumir crues o bullides. La saba de l'arbre és ensucrada i es consumeix quan s'extreu o també es deixa fermentar.
Davant nostre veiem la muntanya de Sant Antoni.
