Introducció
Aquestes planes són la zona d'inundació del Ter.
Tradicionalment s'hi feien els prats de dall de fromental. (nom de la gramínia sembrada). Els camps reben diferents noms, però sovint es fa servir el de Closes. Les closes són camps limitats per bardes d'arbres o arbusts, on s'hi feia entrar l'aigua del riu per regar-los. De fet, fa poc hem passat pel costat de la closa de'n Sorriba on ara hi ha un complex turístic.
A les ribes del Ter, les terrasses del riu són terrenys plans, fèrtils, accessibles, amb aigua disponible i per això, són el millor lloc per conrear.
Els cultius de farratgeres i herba pel bestiar són els prioritaris. Al llarg de tota la primavera i estiu, es fa una, dues o fins a tres dallades. L'herba es deixa assecar i després es recull i es fan boles embolcallades de plàstic. Dins la bola segueix fermentant i fent-se més digerible pels remugants. Finalment s'emmagatzema per posterior alimentació del bestiar al llarg de l'hivern: és el fenc.
Els animals (vaques i cavalls de producció càrnia) a la primavera-estiu són dalt la muntanya menjant herba dels prats naturals. En arribar el fred, quan l'herba de les pastures de l'alta muntanya es posa groga els animals es baixen al fons de vall on encara poden repassar els camps: quintals, plans o closes. La distribució dels animals no és aleatòria i es van movent dins camps delimitats per aprofitar-los al màxim. No és rar, trobar ja en aquests camps, menjadores per reforçar l'alimentació amb el fenc recollit durant l'estiu. Quan no hi ha prou fenc, els ramaders han de comprar palla per substituir-lo. La majoria d'aquest bestiar es portarà a la plana de l'Empordà per passar l'hivern: és el moment de la transhumància amb la diferència que abans es feia a peu i ara es porten en camions.
Davant veiem la muntanya de Sant Antoni sobre Camprodon.