Introducció
(mirant la inscripció que hi ha sobre la font)
Mn. Jacint Verdaguer. Per què t’amagues?
La publicació de Canigó, l’any 1885, significà la confirmació del geni poètic de Jacint Verdaguer (Folgueroles 1845-Vallvidrera 1902) i la culminació de la Renaixença literària catalana. Concebut com una llegenda romàntica, Canigó té elements que en permeten una lectura simbolista dins el context de la nova poesia d’aquell moment. És una obra de referència ineludible en la literatura catalana contemporània.
Camprodon, encara que sembli que s’hi amagui, apareix en el cant iv del poema èpic, quan el poeta s’acosta al massís mític i fa una descripció dels entorns.
El massís del Canigó es pot veure des de molts punts de la vila, especialment si hom s’enfila pels voltants de la muntanya de Sant Antoni i mira en direcció nord, més enllà del perfil de les cases del poble veí de Molló.
«(...)
Per què t’amagues Camprodon fresquívol,
violeta del bosc en ta ribera,
en ton sojorn d’eterna primavera
no vols que sentin sos suaus olors?
(...)»
Mn. Jacint Verdaguer, Canigó. Cant iv. Lo Pirineu
Barcelona. Quaderns Crema, 1995.
Foto: Mossèn Cinto Verdaguer cap al 1865