Introducció
(inici del passeig)
Josep Pla. Pipermint glaçat
El més gran narrador en llengua catalana del segle xx, Josep Pla (Palafrugell 1897-Llofriu 1981), també ens parla de Camprodon i del seu «eixamplament», referint-se al passeig Maristany. En fa una descripció preciosista en les sensacions, els gustos i la quotidianitat d’una llengua que dominava en tots els àmbits, angles, arestes i cantonades.
«Camprodon és una petita població plena d'encant situada en el fons d'un encreuament de valls. Té una vella tradició turística. És neta i polida i els seus carrers torçats i vius, animats per un petit comerç actiu, són molt agradables. Flota damunt la població, en el seu aire prim i fi, una remor d'aigües (...). És població amable i acollidora. L'arquitectura creada en el poble pel turisme antic és capriciosa i absurda –una suïssa empitjorada pel supermodernisme. El nou eixamplament està molt bé, té una unitat i una discreció apreciabilíssima. Aquest eixamplament està posat sobre una vall verda i tendra, una vall que sembla flotar en una atmosfera de pipermint lleugerament aigualit. A l'hivern, amb la neu, el pipermint deu semblar glaçat.»
Josep Pla, Viatge a la Catalunya vella.
Barcelona. Edicions Destino, 1976.
Foto: Josep Pla al 1917