Introducció
Hi ha qui diu que el nom de lloc de Millàs pot provenir dels antics "miliaris", les fites de pedra que delimitaven les vies de comunicació romanes. Una altra hipòtesi és que provingui de mill, doncs, dues espigues d’aquesta gramínia cultivada eren representades segons sembla a l’antic escut d’armes dels senyors de Millàs.
Per Millàs sembla que hi passava l’antic camí d’Empúries i devia ser una important parada. L’antic dipòsit d’aigua, a l’interior del marge, potser servia d’abeurador pel bestiar mentre reposava.
Hem passat per la creu de terme, reposada segons l'original, malmesa durant la Guerra Civil.
També hem deixat enrere l’església de Millàs, dedicada a sant Iscle i a Santa Victòria, sufragània de la de Sant Esteve de Madremanya. Inicialment fou l'església del castell de Millars. A finals del segle XIV (1387), la documentació l'esmenta ja en estat ruïnós. Avui dia conserva elements romànics amb modificacions d'època renaixentista i moderna. Crida l’atenció la seva teulada de ceràmica vidriada de la Bisbal.