Introducció
Entre els segles XVII i XVIII els propietaris de l’actual veïnat de Matamala cediren a peces una part dels boscos mitjançant contractes a rabassa morta amb el compromís d’arrencar el bosc i plantar-hi vinya. Aquests primers contractes, amb la mort de les sarments, s’extingien i el terreny després havia de tornar al venedor o als seus successors. El sistema de colzat dels ceps permeté que els contractes no arribessin gairebé mai a la seva extinció. L’agrupació d’algunes d’aquestes parcel·les comportà l’aparició de nous masos, com els que veiem en aquest veïnat. El paisatge de vinyes s’extingí amb l’arribada de la fil·loxera. Aquí, com en tants indrets de Catalunya i d’Europa, aquesta malura generà problemes econòmics, ja que els pagesos de la zona veieren com perdien les vinyes que hi havia a les terres dels seus masos i que eren el seu principal mitjà de de vida.