Introducció
Perxada de castanyer malalta.
Les perxades son plantacions de castanyers que es caracteritzen pel seu particular tipus d’explotació. El castanyer és un arbre de creixement ràpid i fusta noble. Les parcel·les es tallaven arreu cada 15 anys per obtenir-ne perxes per fer botes. Les soques un cop tallades rebrotaven en múltiples tanys que al cap de 4 o 5 anys s’havien d’aclarir i seleccionar. Les vares obtingudes en aquest primer aprofitament, de poc diàmetre, s’utilitzaven per fer tanques, bastons, mànecs, aspres pels horts, etc.
Avui en dia molts castanyers estan malalts de xancre, un fong que asseca l’arbre i que és visible per les ferides de l’escorça. Darrerament també pateixen la plaga d’un insecte: la vespeta del castanyer, que impedeix el bon desenvolupament de les fulles de l’arbre. Del castanyer també s’ha aprofitat sempre el fruit, la castanya, que a més és un important recurs tròfic per a la fauna forestal.
A les Gavarres les perxades son quasi l’única formació forestal caducifòlia, i per clima, estan en l’extrem de la seva àrea de distribució. Només trobem castanyedes extenses en aquests vessants septentrionals que recorrem en aquest itinerari. Ocupen 467 ha, un 1,6 % de la superfície del massís, que representen el 3 % de les castanyedes catalanes i el 6% de les incloses en espais naturals protegits.