Introducció
Podríem dir que el pont d’en Miralles fa d’entrada a la Vall de Sant Daniel.
Aquí la geologia canvia i les terres (conglomerats, gresos i argiles) tenyeixen els camps i camins de vermell. També es fan presents les calcàries nummulítiques, la pedra de Girona, amb la que es va bastir bona part de la ciutat antiga.
La vall és un harmoniós i divers mosaic de conreus, masos, retalls de bosc, pradells mediterranis, matollars..., que ha esdevingut un dels indrets de passejada preferits dels gironins.
En aquesta zona, les aigües recollides a la muntanya arriben a través de rieres i torrents a la plana de la vall per formar el riu Galligants i aquest, tot seguit, s’encamina cap a la ciutat de Girona per desembocar a l’Onyar. Els cabals de les rieres són molt irregulars, atès que les pluges es concentren sobretot a finals d’estiu i principis de tardor. En aquestes condicions, es poden formar crescudes que, de tant en tant, arriben a inundar les planes. Un cas particular va succeir l'any 1843, quan el Galligants fou el causant d'una de les pitjors inundacions de la ciutat, en la qual es negaren els barris de Sant Pere i de la Barca i moriren unes 100 persones.