Introducció
Mas abandonat probablement en temps molt reculats segons es dedueix per l’alzinar que pobla les seves antigues terres.
El bosc d’alzines (Quercus ilex) és una mostra de les fases més avançades de la successió natural. L’alzinar dens, amb la seva ombra espessa, crea un ambient tan fosc que el sotabosc queda molt empobrit i esclarissat. Totes les espècies de llum que havíem vist en la sureda o que veurem a les pinedes de pi blanc que trobarem més endavant –amb un estrat arbustiu molt ric de brucs, estepes, garrics,...- aquí ja no hi tenen cabuda.
Una espècie típica del sotabosc adaptada a l’ombra és el galzeran (Ruscus aculeatus). Les seves tiges en forma de falses fulles punxoses, sostenen a l’hivern una baia vermella. Se l’ha recol·lectat tradicionalment com a adorn nadalenc. Aquest ús està actualment prohibit en ser aquests fruits un aliment important per l’avifauna forestal a l’hivern, l’època amb més escassetat de recursos alimentaris.