Introducció
Sitja de fer carbó. Es tracta d’un clot excavat a terra per elaborar carbó. Té forma circular i uns 160 cm de diàmetre, sense cap recobriment. Aquest clot ens parla de la importància històrica que havia tingut el carboneig al massís de les Gavarres, una activitat actualment extingida amb l’excepció de l’encesa de carboneres divulgatives com la Festa de la carbonera de Sant Climent de Peralta. El carboneig va reduir-se dràsticament amb l’arribada del gas a les llars catalanes. Les alzines de rebrot, amb més d’un peu, són un indicadores de la tallada d’aquests arbres com a combustible per alimentar les carboneres. A les suredes també es feia el carbó amb rabasses i llenya de bruc i arboç. De mètodes per a la producció de carbó n’existeixen diversos, però en aquest cas els carboners feien un clot on hi abocaven rabasses i llenya prima i la feien cremar cobrint-ho amb bruc i terra. Per apagar-ho ho ruixaven amb aigua. Del producte final se’n deia carbó de ferrer, ja que era utilitzat als fornals d’aquests artesans.