Alzinar amb lianes

Alzinar lianoide. En aquest vessant obac, més humit, el bosc d’alzines (Quercus ilex) ens indica una fase més madura de la successió natural. Les alzines s’havien aprofitat antigament per carbó i actualment s’aprofiten per llenyes. En aquest punt l’alzinar sembla una selva atofada amb unes cortines de lianes que s’enfilen o pengen des de les capçades impedint el pas per l’interior del bosc. La liana dominant és l’arítjol (Smilax àspera). L’aspror de les seves tiges espinoses –com assenyala el seu nom cientific- la fan una planta de mal record per a tothom qui s’hi ha embardissat alguna vegada. Els fruits vermells i carnosos, en madurar a l’hivern, són un preuat aliment per a molts animals frugívors.