Introducció
En aquest giravolt d’esquerres hem vist les primeres alzines sureres. Aquest arbre és molt apreciat pel suro; ja que se'n fan taps de vi, per fer panells acústics, etc. Les pelades on se separen l’escorça suberificada en forma de panes del tronc, es fan cada 12 anys i de manera completament manual.
És un arbre que s'assembla força a l'alzina (Quercus ilex) però els podem diferenciar, en el fet que la surera presenta el tronc suberificat, les fulles menys endurides i punxents que l'alzina i unes glans més grosses. És un dels arbres típics del bosc mediterrani i que el trobarem en llocs amb certa humitat i terrenys silícics.
Tot i ser un arbre natural de la regió mediterrània s'ha vist altament afavorit i seleccionat per l'home, ja que l'explotació del suro per a fer taps i altres materials ha portat alts beneficis a les terres de sureres. Se n'han arribat a plantar a molts llocs i també afavorint el seu creixement en detriment d'altres espècies que ocupen el mateix hàbitat.
Altres arbusts conviuen en aquest bosc, com el bruc arbori (foto), l’aladern o l’arç blanc. A les clarianes, hi ha un arbust més petit, de fulles arrodonides: l’estepa borrera, de bonica floració primaveral en blanc.