Introducció
A la dreta, observem, de lluny, la torre del mas Sureda, dels segles XVI i XVII, de planta circular. S'aprecien merlets esglaonats, espitlleres i restes d'un antic matacà.
Passem per sota les capçades d'unes alzines sureres de mida considerable. L'escorça d'aquest arbre, el suro, l'aïlla del foc i el permet sobreviure als incendis. La manufactura d'aquest aïllant natural ha condicionat el desenvolupament urbanístic de la vila de Palafrugell.
Al marge del camí hi trobem un poblament important de polipodis. Són falgueres. A la part de sota de la fronda s'hi poden observar els sorus, uns punts ocres que són l'òrgan productor de les espores.
Abans d'entrar al veïnat d'Ermedàs, podrem veure a la nostra dreta, darrere del canyissar, la torre del mas Petit d'en Caixa, del segle XII, amb planta quadrada de 5,30 m x 5,50 m i 12 m d'alçada.