Introducció
Entrarem per primera vegada a la part més antiga del nucli històric d’Ullà pel portal del carrer de la Muntanya, que degué ser una de les portes que permetien l’entrada al poble, i que delimita pel cantó de llevant el traçat del primitiu nucli clos, d’època medieval.
Aquest portal, i el seu pas estret per sota un edifici, ens condueix a una petita placeta just darrera de l’antiga església de Sant Andreu, coneguda des de l’any 1182 com a possessió de l’antic priorat de Santa Maria d’Ullà. Amb la construcció del nou temple parroquial, situat a pocs metres, va restar sense culte i va passar a ser propietat municipal, avui equipament cultural.
Seguirem per un carreró fins a sortir davant de la façana de l’església de Santa Maria, aixecada al segle XVIII, amb el coronament ondulat i portalada típics del barroc, i amb la torre campanar inacabada. S’hi venera la imatge de la Mare de Déu de la Fossa, del segle XII.
Baixem les escales que separen la ubicació de l’església amb el carrer de l’Església i continuarem pel carrer de Sant Antoni, on ens caldrà fixar-nos amb la casa corresponent al número 14, renaixentista, construïda o refeta al 1512 segons consta a la llinda d’una de les finestres, amb un bonic portal adovellat de punt rodó i tres finestrals al primer pis.
Just davant d’aquesta casa, agafarem el carrer Jeroni Pujol, estret i sinuós, amb moltes cases del segle XVII, especialment les dels números 7 i 9, una amb una llinda del 1619.
Sortirem del poble pel carrer Major i pel del Camí Fondo.