Introducció
Salix alba
Estem a la ribera del riu Ter a on s’estableix el bosc de ribera a banda del curs fluvial, aquests boscos els formen arbres caducifolis que necessiten aigua abundant i toleren la inundació temporal. Entre les espècies que més hi abunden, tenim el freixe de fulla petita, l’om, el vern i el salze (foto). Aquests boscos ocupaven en el passat gran part de la plana del Baix Ter i ara es troben degradats i fragmentats, ocupant únicament ara els cursos fluvials més importants. Sovint han estat substituïts per plantacions de pollancres i canyes, empobrides des del punt de vista de la biodiversitat.
El nostre protagonista, el salze (foto), així com altres espècies de la mateixa família com la sarga, el saulic i la vimetera, colonitzen els terrenys codolosos i sorrencs de les vores del riu i sovint es veuen afectats per les avingudes. Aquestes espècies contribueixen amb les seves arrels i brancatge a esmorteir l’efecte de les avingudes retenint la terra i arribant fins i tot a formar petits illots al mig del riu.
Com a curiositat destacada d’aquesta espècie, podem dir que les propietats febrífugues i antireumàtiques de la seva escorça van ser l’origen del descobriment de l’aspirina.
Il.lustració: Consorci del Ter