El cucut

Estem a punt d'acabar l'itinerari, tornant al punt de partida, on hi ha el principi d'una gran pineda amb arbres força crescuts i en la que aviat tornarem a entrar. És en aquest ambient on podrem sentir, si som a principis de primavera (abril-principis de maig), el persistent cant del cucut, molt característic, ja que fa ben bé gala del seu nom.

 

El cucut (Cuculus canorus) és un ocell estival a Catalunya que indica l’arribada de la primavera amb el seu cant inconfusible, el qual ens recorda els rellotges de cucut. Arriba a les nostres terres des de finals de març fins abril provinent dels llocs d’hivernada a l’Àfrica Subecuatorial.

El principal aliment del cucut són les erugues, i la seva preferida la processionària del pi. Per menjar-se-les, primer les esbudella per després engolir-les, i finalment regurgita els seus pels.

El cucut no construeix niu, sinó que pon els ous en el d’altres espècies. La femella de cucut aprofita el moment en què els pares adoptius abandonen el niu per pondre el seu ou i robar-ne un de la niuada original. Repetirà aquest procés unes 8 vegades en nius diferents al llarg de l’estiu. L’ou de cucut acostuma a ser el primer en fer eclosió, i el pollet naixent provocarà aviat la caiguda del niu dels ous o pollets originals. Serà la femella del niu parasitat la que alimentarà l’únic pollet de cucut fins que al cap d’unes tres setmanes abandoni el niu.

Foto: GabrielBuissart