Introducció
La vegetació del Montgrí ve condicionada per la singularitat del relleu, la morfologia càrstica, el sòl magre i pedregós i el clima marcadament mediterrani. L'home, amb l'agricultura i la ramaderia, juntament amb els incendis mediterranis, també ha condicionat el paisatge actual.
La garriga esclarissada amb brolla d'estepes és la formació més abundant. Els pins blancs esquitxen algunes raconades. L'alzina gairebé és testimonial.
La garriga està formada pel garric (Quercus coccifera), una mena d'alzineta petita i de fulles molt punxants, que creix a terrenys secs, assolellats, pedregosos i de natura calcària. Allà on s'aclareix la garriga, apareix una formació arbustiva baixa: la brolla, formada entre d'altres per romaní, gatoses i estepes.
Les estepes o cistàcies (foto) fan unes extenses floracions a la primavera. Aquestes plantes són piròfiles, és a dir: produeixen un gran nombre de llavors que es queden al sòl fent el que s'anomena un banc de llavors. Passat un incendi tenen capacitat de germinar.
L'estepa blanca, de fulles clares i tomentoses, fa una floració rosada. L'estepa negra de fulles verd fosc, estretes i allargassades, fa una floració blanca, igual que l'estepa borrera de fulles verd fosc però arrodonides.
Totes les cistàcies contenen resines balsàmiques tant a les branques com a les fulles. L'estepa negra sembla tenir propietats cicatritzants