Introducció
Davant veiem el Castell del Montgrí. Us heu fixat que per entrar al camp, acabem de passar un pontet fet de rajols.
El conreu d'oliveres ha estat una activitat molt vinculada al massís del Montgrí. Tenint en compte que a la plana s'hi feien els cereals, l'arròs i l'horta, avui fruiters i blat de moro, a la muntanya seca i pedregosa es feia la vinya i l'oli.
La fil·loxera afectà la vinya a finals del s XIII i al segle XX molts olivars es van abandonar després de la gran gelada que es va produir durant l'hivern de 1956, conegut com l'Any del Fred, que malmeté moltes oliveres. Darrerament l'incendi del 2004 va afectar considerablement el paisatge de l'olivar al Montgrí.
Començant a la part baixa dels pobles al voltant del massís, com heu vist a Bellcaire, les oliveres ens acompanyen fins aquí, aprofitant els terrenys més aptes. El clima temperat prop el mar, les poques nevades i la protecció de la tramuntana, ajudaven al seu conreu. En endavant, anirem trobant marges de pedra amb feixes abandonades que en el seu temps omplien amb ceps primer i oliveres després.
Avui s'està intentat recuperar aquest conreu com a producte local amb alt valor afegit i alhora mantenir el paisatge de pedra seca que identificava el territori.