Introducció
Podem donar la volta cap a la dreta i recuperar el traç una mica més endavant.
El govern franquista, en el context de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), va construir la bateria anomenada L-6, que formava el conjunt de bateries al nord i al sud de la badia de Roses, amb la missió de defensar-se d’un hipotètic atac.
La bateria està dividida en dues seccions, cadascuna de les quals formada per dos búnquers situats simètricament a llevant i ponent i orientats a nord i nord-est. Els búnquers van ser artillats amb quatre canons d’acer que, amb lleugeres modificacions, es van convertir en canons de defensa costanera.
L’objectiu era defensar qualsevol desembarcament al litoral empordanès i disparar contra llanxes i vehicles amfibis. Dins el context polític i estratègic, aquesta va ser una construcció molt tardana i de vida efímera. Va ser concebuda en un moment en què la pressió internacional amenaçava el règim franquista, però als anys cinquanta, en plena Guerra Freda, va quedar completament obsoleta.